Dispràxia verbal

Dispràxia verbal

Abans de començar.

Vull donar les gràcies a en  Jose Francisco Cervera per ajudar-me amb l’aclariment terminològic sobre la dispràxia verbal en nins . S´empren  tants de termes diferents (tant dins d’Espanya com fora ) que no sabia quin utilitzar ni com titular aquesta entrada .

Sobre el terme exacte tampoc hi ha molt consens fora del nostre país vos  deix sis noms més que us poden ser útils si utilitzeu aquests termes a un cercador :

– A  USA : Estats Units el terme més utilitzat és  CAS (Chilhood apràxia of speech) i en traduccions a l’espanyol procedents d’allà AHI (apràxia del habla infantil).

– A Regne Unit : Verbal Dyspraxia , Developmental verbal dyspraxia .

– A Espanya :  Dispraxia verbal (també ho he trobat en alguna ocasió com a “apraxia del habla  ” fent referència a nins).

Aclariment terminològic.

Praxi : “Capacitat per a produir moviments voluntaris” .

Apràxia: “ És una pertorbació de la capacitat per a produir  moviments intencionats ”. ” És una alteració dels actes motors apresos no causada per paràlisi , incoordinació , dèficits sensitius o falta de comprensió de moviments desitjats ” .

A més de l’apràxia de la  parla existeixen altres tipus d’apràxies .

Prefix “ dis ” : l´ús  per a referir-me a nins sense dany neurològic adquirit després del naixement , és a dir no es tracta de la pèrdua d’una capacitat sinó d’una dificultat al llarg del desenvolupament .

Començam.

Aquesta entrada tractarà sobre la  DISpràxia verbal en nins no adquirides sinó congènites o del desenvolupament .

Abans de començar a “parlar” sobre el que és l´AHI m’agradaria xerrar  primer sobre el que NO ÉS  ja que des del meu punt de vista marca un matís molt important sobre el seu tractament (xerraré més endavant d’ell a una altra entrada) .

La dispraxia verbal NO és un trastorn fonètic , encara que el repertori fonètic està alterat , pot haver-hi distorsions i costarà moooolt  anivellar-ho .

La  dispraxia verbal NO és un trastorn fonològic , encara que hi ha mancances importants a la part fonològica , també hauràs de treballar-ho (i  moooolt) especialment els processos de “sortida” .

El que vull dir amb l’anterior és que el trastorn primari de la  dispràxia verbal no és fonètic ni fonològic , maldament estiguin molt alterats  . La dificultat primària és de “programació motora de la parla” . Quan hi ha alteracions sil·làbiques no es tracta d’una metàtesi “corrent” (puxa/xupa , galleta/llagueta) .

Vull matisar que no hi ha consens sobre si la dificultat primària es troba en la fonologia o no . Depenent de la font que consultis veuràs que alguns autors opinen que sí i uns altres no . Des del meu punt de vista encara que l’organització i processament del sistema fonològic d’aquests nins està alterat per a mi la diferència fonamental per decidir-me per una perspectiva o una altra és el tractament . Encara que el tractament de la part del parla d’aquests nins té una part important referida a l’anivellació o correcció de la part fonètica i has de fer moltíssim treball en la part fonològica (d’entrada i sobretot de sortida) , la part de treball de seqüenciació sil·làbica o el treball entre transicions de síl·labes és el que marca la diferència( per a mi.) Aquí és on es troba el “centre” o la part més dura i resistent del tractament cosa que no m’ha ocorregut amb un trastorn fonològic greu .

Personalment la definició que més m’agrada de la dispraxia verbal (en nens) la vaig trobar a la pàgina : http://www.speech-language-therapy.com/ de Caroline Bowen (una logopeda australiana , si pitges damunt del seu nom val la pena que llegeixis qui és) en la seva explicació defineix la dispraxia verbal (CAS : Childhood apràxia of speech) com un trastorn motor encara que matisa sis punts en comú amb els trastorns fonològics (anar a la pàgina) . Si t’interessen la dificultats fonològiques en nins i el tema de la dispràxia verbal et recoman que bussegis a la seva web , et perdràs i aprendràs un munt . La pots seguir a twitter : @speech_woman

Si no et va bé llegir en anglès usa Google translate .

Un exemple.

A  la deficiència auditiva (sense altres dificultats associades) pot haver-hi alteracions fonètiques , fonològiques , en el ritme i l’entonació del parla , sintaxi , morfosintaxi … però la dificultat primària i que té un impacte  fortíssim a la parla i el llenguatge és la deficiència auditiva , el problema central no es troba en altres components del llenguatge que he esmentat. El mateix ocorr amb la dispràxia verbal encara que altres components del llenguatge estan alterats (en casos molt greus no desenvolupen la parla mai) el trastorn primari no es troba a la fonètica , fonologia , sintaxi…

La propera entrada que faci serà sobre què és la dispràxia verbal. Aquí us deix uns enllaços a articles i altres pàgines .

Artícles i documents.

Artícle Rev. Logop .Fon. Audiol.,vol VI nº3 : – Las apraxias en el infante y en el niño . Autor : Orlando L.Schager

Artícle : –  Dispraxia verbal : características clínicas y tratamiento logopédico . Revista de neurología 40 (Supl 1) . Autores : A.Ygual-Fernández , J.F.Cervera-Mérida .

Document : – Dispraxia verbal o apraxia del habla . María Gortázar Díaz .

Enllaços.

– Childhood apraxia of speech (Enllaç a l´ ASHA : American Speech-Language-Hearing Association).

– Una comparación entre apraxia infantil , disartria y trastorno fonológico grave . Bloc : futurosfonoaudiologos (en aquest bloc pots trobar moltes coses interessants )

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s